Indignat amb el portàtil

El tema del portàtil a primària m'indigna. M'indigna com s'ha fet, però m'indigna encara més les conseqüències que tindrà.
S'ha fet malament, l'anunci fet a Madrid per en José Luís Rodriguez al maig era impossible de dur-lo a terme de una manera eficient a principi de curs. Per tant no hi ha temps per fer debats amb la comunitat educativa de com s'ha de fer, no hi ha de preparar materials.
Per tant ara al setembre sense discussions apareixen els primers portàtils (17) a Catalunya . Evidentment amb windows XP instal.lat, suposo que la visita del senyor Bill Gates per la capital deuria ser alguna cosa cosa més que una visita de cortesia. Una cosa que sempre m'ha cridat l'atenció és que com és que tots els polítics es queixen dels paradisos fiscals però fan tant poc per eliminar-los (Anglaterra en té uns quants en el seu territori, com Gibraltar). No em despisto ..i torno al tema.
La elecció del software de Microsoft (windows XP + Office) és una decisió equivocada i explico per què.

• Econòmica: Obliga als pares a fer una despesa extra per uns sistemes que tenen uns equivalents gratuïts. Per barata que ens ho facin quan multipliquem per el nombre de portàtils el resultat pot ser important.
• Està obsoleta . Microsoft ja havia començat a abandonar windows XP i s'ha vist obligat a recuperar-la per la competència de linux en els pc's
• No és una opció de futur: Converteix el país en depenent, subsidiari i client de una empresa que no aporta res al país (ja per no fer no paga ni per els seus beneficis doncs té la seu Europea a Irlanda per no pagar impostos) La disfressa de centres de I+D es una pantomima, on els diners invertits són una misèria respecte al que paga la administració per els seus productes
• No dona suport als emprenedors locals: De que serveix que la generalitat doni premis a empreses com EyeOs, si després és incapaç de donar-los l'impuls del mercat. EyeOs, amb la planificació adient es podia convertir en l'entorn ideal per l'escola. És independent de plataforma, es lliure, lliure de virus i configuracions, tot està en el servidor, per tant hi ha còpies de seguretat, el professor pot controlar el que es fa i es deixa de fer (o no)
• Es improvitzada:En materials, no hi ha hagut temps de pensar-los, no s'ha fet un model pedagògic de com usar els aparells Qui podria tenir en 3 mesos els materials apunt? . Però també tecnològic i pràctic: tindran els centres la capacitat elèctrica i de ample de banda d'internet per suportar la càrrega de centenars de portàtils.

En definitiva, a pressa i corrents, el que podria ser una oportunitat s'està convertint en un pitafi.
La no aposta per el software lliure, llença per la finestra projectes com "la Linkat" on el govern del tripartit havia invertit molts diners (han tret ja 3 versions i cadascuna amb concurs públic, suport, amb compromís del Conseller Maragall de estendre-la) I condemna tecnològicament al país, amb una falta de visió de futur que espanta.
Aquest és el punt que m'indigna més, la hipoteca del futur del país, perquè el que usen i aprenen els alumnes a l'escola és el que volen usar a casa i és el que voldran usar a la feina, i és així des de l'escola que anem fent la nostra societat cada vegada menys lliure. Tinc la sensació que algú ha traït al país per 30 monedes d'or, allò que abans en deien el 3%. Ojalà m'equivoqui i només es tracti d'ignorància, ja que si és un tema d'ignorància m'atreveixo a dir que amb el temps aprendran, però si el problema és de corrupció llavors estem perduts.

Qui paga els plats trencats?

Quan va començar aquesta crisi, el govern va córrer a salvar el sistema financer, el gran culpable, s'han invertit milers de milions d'Euros en "ajudar" a la banca. I clar, ara no quadren els números, cal fer els pressupostos de l'any vinent i necessiten diners, el normal seria endeutar-se (segons els manuals d'economia, quan l'economia global puja, el govern estalvia, quan l'economia global baixa el govern s'endeuta) . Però no es pot endeutar més, ja ho ha fet per ajudar als bancs, i ara els toca als ciutadans pagar els plats trencats. NO ho paguen els Botins de torn, ni tots els seus consells d'administrador de sous escandalosament milionaris. No ho paguen els cervells de la gran estafa. Els bancs i les caixes han plorat molt, perquè els seus beneficis usurers no pujaven un 20% com estaven acostumats, ja no podien exprimir més a la gent: Ara el govern en prendrà el relleu apujant-nos els impostos.
Perquè no deixaven als bancs amb la seva porqueria, i ajudaven al pobre ciutadà a qui la hipoteca l'escanya sense remissió. Si el problema era que els bancs havien donat crèdits sense prou graranties, que fos el govern qui individualment ajudés a qui no pogués pagar. Però no els diners varen ser per bancs i caixes que amb aquests diners han pagat advocats per perseguir fins a la indecència al pobre que no pot pagar una hipoteca amb no la casa sinó la vida com a garantia. I davant d'aquests abusos el govern: calla
Jo sempre em pregunto:
Serà que els partits polítics depenen massa dels bancs, que els deixen els diners per fer les campanyes? I com que tots estan endeutats amb el sistema bancari han de dir amen al que els dictin els banquers? No en tenen prou en tenir ex-ministres, consogres reials, i altres elements de pes al capdavant de les caixes?

Tal i com deia algú... en aquest sistema s'han privatitzat els beneficis ( i les grans empreses que donaven beneficis a l'estat com telefonica, endesa, repsol...) i s'han socialitzat les pèrdues ( i em de salvar bancs, automovilístiques, acceptar pre-jubilacions que acabem pagant...).